Pep Vila

He viatjat per móns que no acaben mai,
T’he estimat en llocs que es pareixen al cel;
He escrit deu mil paraules,
unes fantasia, altres realitat.

He besat els llavis de la soledat,
Li he promès al vent que estaré al seu costat.
Mai no he venut records
Que son la memòria del meu cor.

En el món màgic del ser o voler,
Neixen històries que
Conjuguen els meus sentiments.

Aixeco les mans,
Colpejo el cristall,
Que em tanca en l’espai,
On hi ha mil somnis volen vèncer,
La fantasia o realitat.

I el vertig em fa,
Sentir alliberat,
Dins del meu espai,
Sols vull present per sobreviure,
No hi han principis, ni finals.

He provat el sabor que guarda cada pecat,
El secret que et confesso es que algun m’agrada’t.
Encara guardo les llàgrimes de cada nit
que et trobo a faltar.

Canto per les victòries que no he guanyat mai,
Brindo per la ressaca que deixa el fracàs ;
No vull banderes brutes
amb la sang que preua la eternitat.