Santi Vendrell

Hola, ja som la llar,
aquesta és la llar
que cada setmana
ens fa molt mes grans.
Pero avui s'ha enxiquit
el cor dels estels
que ens van veure ahir
carregats passar.
Motxilles al braç
canço de vianants.

Estrelles que brilleu al cel
no ploreu, que ell no marxara.

I els monitors i ls nens
que n'hem fet
d'aquest absurd mon
un mon mes planer,
algun foc de camp
haurem ences dins
per fer de la nit
el mes bell aliat.
I quan cantem
tots recordarem
aquest gran amor
que marcarem junts.
Potser algun nen
cridara el teu nom
i no el trobara.

Eugeni, mira els teus menuts,
com junts am la Montse
els vareu donar la vostra amistad.
I aixi hem fet arrels, arrels de l'amor.
per poder cantar al cap de tants anys,
i saber del cert que mai marxaras

Estrelles...