Vuit

Quan la pluja esborri aquelles ultimes paraules
tot semblarà menys fosc.
Quan el temps m'ensenyi la teva ultima carta,
espero que no tingui raó.

Ara el vent m'ha dit
que el teu nom ja no té sentit.
Ara el vent m'ha dit
que el teu món ja no es troba aquí.

Si algun dia trobes la meva anima ferida,
no la molestis més.
Quan tinguis respostes i no siguin calces buides,
no marxaré corrent.

Ara el vent m'ha dit
que el teu nom ja no té sentit.
Ara el vent m'ha dit
que el teu món ja no es troba aquí.

Cada cop que no tinc por,
deixo tot en un racó,
t'oblido i torno a ser jo.

Ara el vent m'ha dit
que el teu nom ja no té sentit.
Ara el vent m'ha dit
que el teu món ja no es troba aquí.

Ara el vent m'ha dit
que el teu nom ja no té sentit.
Ara el vent m'ha dit
que el teu món ja no es troba aquí.
Ara, ara, ara...